Acompanyat de la meva dona i un altre matrimoni amic he assistit a l'estrena a Madrid de "subprime", primera obra de Fernando Ramírez Baeza, un economista amant del teatre que en 2009 va aconseguir el premi Carles Arniches i la seva estrena a Màlaga l'octubre passat.
Fa uns anys, quan va ser escrita, aquesta obra podria ser considerada antisistema, Molt exagerat i irreal, però la situació actual a Espanya rebaixa considerablement aquestes qualificacions. Partint d'un vídeo que compromet al president del govern, molt del que passa en escena ens recorda casos recents en els mitjans de difusió.
"Subprime" és un thriller teatral on es barregen amb nou estil el teatre, el cinema i la televisió per seguir en temps real els esdeveniments d'un xantatge empresarial i polític de múltiples arestes. En la representació no falten elements d'actualitat com la videoconferència, les gravacions de les càmeres de seguretat de les empreses, una persecució per conegudes carrers de Madrid a través de videocàmeres instal · lades en un cotxe espia, telenotícies i rodes de premsa. Acció trepidant en un escenari coronat en la seva part superior per tres grans pantalles que reforcen l'acció en un paral · lel temps real.
L'argument és interessant i el text presenta certs diàlegs de valor. Tot ens és familiar: interessos polític-econòmics de PETRESA, la companyia petroliera del país ara en situació de crisi, implicacions en els seus diferents grups d'interès o "stakeholders", empleats vilans en la cadena de valor, col · laboradors deslleials a la direcció, directors deshonestos i polítics corruptes. L'amenaça d'adquisició de la feble PETRESA per part de la multinacional TEXUCO, el palanquejament financer rebutjat per JSB BANK, els consultors DOTONLUI & SOCIS, l'escola de negocis CUNEF. Tots surten a escena. Tots han posat el seu granet de sorra a la trama.
Des de la falta d'integritat personal que comporta a males pràctiques empresarials fins a l'alta corrupció política, les escenes van passant pel despatx i la sala de juntes d'un TOP de la petroliera PETRESA.
A més hi ha incursions de tècnica financera a l'acció: comptes escrow, opcions sobre accions, waccs, els fons de cobertura, pactes, negociació de paquets, ets, opes, Ibex 35, ...
És només ficció o hi ha alguna cosa de veritat en aquests embolics? Ha fins i tot superat la realitat a part d'aquesta ficció?
Lamentablement la impròpia direcció d'uns veterans actors tira per terra l'agudesa de l'autor. Un esbojarrat moviment d'entrades i sortides, un vertiginós "Zapping" d'escenes i pantalles, un reiterat ús del mòbil que els actors principals porten permanentment desenfundat a la mà i l'utilitzen com metralleta llançant i rebent missatges, una dicció a crits i atropellada, sense pauses ni silencis tan efectius en un escenari, el que impedeix la correcta audició i la reflexió dels diàlegs. Gairebé "estil Tele5", ... Llàstima.
Dels vuit actors intervinents deixeu-me salvar la interpretació de Federico Aguado, l'intrèpid posseïdor del vídeo comprometedor i Jorge Lora, el hacker que representa amb propietat a un típic "teki "freelance al qual diverteixen els reptes informàtics.
No només l'obra de Ramírez Baeza ens projecta secrets i misèries de certes situacions empresarials i polítiques, sinó que també aquesta, al meu entendre, desafortunada posada en escena m'ha portat al cap el zàping empresarial.
El comandament a distància dels televisors va cobrar tota la seva importància a la fi dels anys 90, amb l'aparició de múltiples canals televisius i la televisió per cable. I el zàping es va popularitzar. Per aquelles dates també es va contaminar el zàping empresarial, un estil de direcció que consisteix a bombardejar amb múltiples temes de seguiment en simultaneïtat diversos aspectes, desenfocant la principal responsabilitat de cada empleat, els quals perden el sentit de l'important, concentrant-se en l'urgent per salvar la teleconferència de seguiment o la reunió de torn.
Actualitzar els continguts del lloc, donar suport accions puntuals d'altres funcions per a major efectivitat, activitats multifunció (activitats interfuncionals) són positives i desitjables, però quan la direcció assigna i administra diverses tasques en simultaneïtat sense ordre ni concert, disparant aleatòriament en funció de la urgència, es produeix el zàping empresarial i el desenfocament de la gestió de la funció principal.
Autoreflexió:
Pots posar algun exemple de zàping empresarial que hagis patit en el teu treball?
Seguramente la mayoria ha vivido el “zàping” empresarial, en mi caso solicitudes de varios directores de varios departamentos cada uno ejerciendo presion si tener en cuenta que no son lo mas importante dentro de la actividad que debo realizar en prioridad que debe ser aquella por la que miden mis resultados. Hay casos muy vinculados a los Jefes “tóxicos” que generan multiples planes en paralelo y desenfocan el objetivo principal.