Currar en temps regirats

Em reuneixo amb Leopoldo, un col · lega de la competència, i no obstant amic.

M'explica el dur que està sent el dia a dia a la seva empresa. La lluita per la supervivència s'ha convertit en el modus operandi dins d'aquests departaments. El trepaje, terme encara no incorporat al diccionari per descriure la forma d'ascendir en l'organigrama organitzatiu, ha estat substituït pel desacreditaje, és a dir la pràctica de desacreditar i malmetre contra companys per posar-los en menor valoració davant un mateix.

En aquest sentit alguns han passat de posar flors a emetre judicis i acusacions més o menys velades sobre l'executòria o actituds dels altres.

Es tracta, en definitiva, d'augmentar el teu valor a la companyia a base de disminuir el valor dels teus equivalents o col · legues (peers que diuen els anglosaxons) d'altres departaments. Una estratègia en previsió d'eventuals amortitzacions de llocs de treball, davant expedients de reducció d'ocupació (EROs) o puntuals reduccions de personal.

– Cal tenir molta cura amb el que dius, amb ho fas, amb el que proposes, ... Perquè és fàcil que algú doni un cop de aigua al seu molí per esbiaixar en contra teva - em comenta Leopoldo.

I és que avui dia has de crear en el teu entorn un cert espai de seguretat per no veure't immers en dolorosos desenganys, perquè a vegades l'acció pot venir de qui menys ho esperes, tant per part de companys com de caps.

Aquella tendència de finals dels 90 que estimulava a socialitzar en l'empresa s'ha convertit avui en una pràctica d'alt risc.

Els departaments de RRHH de llavors, seguint tendències de EUA defensaven que la socialització amb companys i caps més enllà de l'horari de treball produïa beneficis en la confiança mútua, el compromís, l'objectiu comú, la productivitat, etc.

Eren pràctiques de treball en equip per a la motivació i el desenvolupament de les relacions humanes, mitjançant exercicis lúdic-formatius d'interrelació. (Aquí queda això ...)

 La teoria es va estendre a l'entorn exterior de l'empresa i, sobretot als EUA, les empreses més avançades contractaven costoses jornades i caps de setmana per a convivències en activitats fora amb clients. Argumentaven seus promotors diversos avantatges per a l'assegurament del negoci present i futur gràcies a aquestes vivències interpersonals. Es van crear diverses activitats des dels paintballs als viatges en globus, passant per tot tipus de gimcanes i proves d'habilitat. He sentit que el final és una jornada culinària perquè els participants exhibeixin o aprenguin habilitats i després delectar el cuinat. (Atenció a la gilipoyuaá, que diria Tip si genial skech de la Gerra d'Aigua)

Esto de la cocina, aunque se presta más para familiares y amigos, por lo menos no comporta peligrosidad. Recordo una pel · lícula nord-americana, encara que no el seu títol, que criticaba dramáticamente la inclusión de ejercicios de riesgo. Una agressiva empresa de publicitat convidava els tops dels seus majors clients per un cap de setmana d'aventura que incloïa una jornada cinegètica. Amb mestria cinematogràfica relatava les diferents rivalitats i enveges que afloraven entre els participants durant les proves d'habilitat i destresa, culminant amb la utilització de les armes per a la caça de l'home.

Més recent és l'espanyola "Casual Day"Que descriu un cap de setmana amb caps i empleats en una casa rural del País Basc on sorgeixen els conflictes, debilitats i misèries personals de cada subjecte.

No quiero decir que todas las acciones relacionales de este tipo sean criticables. A Espanya, abans de les retallades de pressupostos per la crisi, algunes empreses convidaven als seus grans clients a un viatge o creuer dins del qual es dedicaven unes hores a la presentació d'un producte o promoció d'una campanya de vendes determinada. Coses així són molt apreciades pels participants i potencien la imatge de la companyia, encara que actualment moltes grans empreses ho té exclòs per polítiques d'integritat, al meu entendre, exagerades.

Igualmente es positivo concluir una convención o reunión interna con actividades lúdico-culturales, como por ejemplo invitación a espectáculos, una visita a un museo o a lugares emblemáticos de la ciudad anfitriona.

Caso  especial son las situaciones en las que conviene buscar espacios oportunos para tratar temas difíciles o delicados. És a dir, estats puntuals o específics de la teva vida laboral, personal o familiar que es conveniente aclarar o transmitir, sin extender estas prácticas a rutinarias reuniones Afterworks con confidencias que deben permanecer en tu ámbito personal.

Obligado es recordar que actualmente las redes sociales pueden constituir un serio riesgo profesional. Si bé LINKEDIN és una eina interessantíssima per als professionals, molta cura amb el que puges a altres xarxes socials com YOUTUBE, FACEBOOK, TWITTER, etc, perquè aquí queda en permanència, i alguna cosa que avui la teva circumstància actual no és d'importància, passat el temps en una situació pot ser perjudicial.

AUTOREFLEXIÓ:

Tens cap(s) fiable(s) som per socialitzar fora d'hores laborals ?

¿Quines són les teves experiències després d'algun treball en equipen el qual hagis participat ?