loading

Pernils i oli xinès en un país sandvitx

Als xinesos els agrada el pernil ibèric espanyol. Aquesta notícia no és nova ni sorprenent. Fa anys que els xinesos van estudiar en terres espanyoles i ja produeixen pernil a la Xina.

L'any passat es publicava la següent sorprenent notícia:

“La petició per a la marca 'Jabugo’ VA SER presentat per Wang Weiqiang 2006 i la marca 'Hameng Jabugo’ ho va ser per Wu Zheren en 2007, encara que aquests fets no han transcendit a Espanya fins fa uns dies. En els anys en què aquests empresaris van voler registrar el nom de Jabugo, es començaven a tramitar a Espanya elsprimers permisos d'exportacions a la Xinai es començava a estendre la sospita que aquest producte abans o després podria ser imitat com sembla que pretenien Weuqiang i Zheren.Empezaron a importar de manera que els exportadors es fregaven les mans imaginant l'immens mercat que s'obria per les empreses”.

Em temo que aquests exportadors no imaginaven el poc que els havia de durar la felicitat. Perquè actualment ja hi ha producció de pernils xinesos, a la Xina,, amb porcs xinesos, per als xinesos (com diria el catedràtic Pavón).

El meu nebot Edu és un emprenedor nat. Emprèn idees que mai porta a la pràctica. Els psicòlegs diuen que té molt desenvolupat el vector de la creativitat (creador)però molt feble el vector de portar les idees a la pràctica (el que implementa). Mal assumpte quedar sempre en la teoria o en el projecte no portat a la pràctica.

– Escolta Rafa, als xinesos no en tenen prou amb l'ànec lacat. Que ja estan produint pernils i volien cridar pernils Jabugo - M'explica Edu. I em fa veure el vídeo que s'adjunta el qual em deixa sense paraules. Com diuen els britànics: “Sense comentaris”… …

Per això quan els xinesos van arribar a Jaén molts Jaén es van preguntar què dimonis se'ls havia perdut a aquells xinesos en els camps d'oliveres.

– Els agrada el nostre oli. Potser volen usar-lo per el wok, i els venem molts litres - deia una vilatana innocent.

– Doncs a mi això no em fa bona olor, no em fio - li contestava el seu marit més recelós.

La notícia va saltar a la premsa. Xina podria superar Jaén en producció d'oli d'oliva dins d'un futur no gaire llunyà. Han seleccionat la varietat arbequina que resisteix millor el fred.

"Les últimes dades confirmen que hi ha actualment un total de 136.000 hectàrees a la Xina cobertes per 39 milions d'oliveres, el que supera els plantats i en producció en tota la província de Còrdova. Però segons el moviment que es detecta en els vivers s'augura una plantació olivarera en pocs anys arribarà als 59 milions en plena producció, el que igualarà tota la superfície olivarera de la província de Jaén, la major regió productora d'oli d'oliva del món que per si sola aporta a 20 per 100 de la producció mundial. "

Edu compra tot a la web, fins les bombetes led fetes a la Xina a 3 EUR, preu final amb transport inclòs. Així que Edu ha tingut una idea genial: com estem en un mercat global on sembla que el factor transport des de la Xina no té gairebé cost econòmic encara comporta enorme cost ecològic per ser un dels majors agents de contaminació, diu que crearà una empresa intermediària que importa l'oli a granel des de la Xina a meitat de cost de l'espanyol, i segons arriba el reenvia a Itàlia que són els qui ho saben vendre en boniques ampolles i luxoses etiquetes.

Aquest nebot meu més de teòric és una mica infantil,o es creu que els italians són ximples. Els italians deixaran d'importar d'Espanya i el adquiriran tot a la Xina. Al cap ia la fi el que importa és l'ampolla, el paper a l'ampolla i el llacet amb els colors de la bandera italiana. Perquè la percepció als EUA i en molts altres països és que l'oli italià és el millor del món i com a l'etiqueta posa "envasat a Itàlia" és fàcil identificar-lo com "producte d'Itàlia"; és el triomf del màrqueting.

S'ha dit que Espanya és un país sandvitx , sempre enmig. Ni està en vies de desenvolupament ni ha culminat un desenvolupament similar als països líders d'Europa. En R D, en tecnologia, en formació, en gairebé tot, aquí estem: medianejos, i em temo que costa avall.

El pernil i l'oli d'oliva espanyol són productes líders en el món, i com ens descuidem els xinesos ens van a enviar al centre del sandvitx.

Pocs ciutadans no vinculats al món industrial han estat conscients del gran perill d'infecció que països sandvitx, com és Esapaña, podien patir amb la penetració de productes low cost a les economies occidentals.

El paradigma low cost tard o d'hora acaba impactant en els nostres salaris i en l'ocupació en els països sandvitx els quals no poden competir ni amb els baixos costos orientals, ni amb els alts valors afegits dels països més desenvolupats.

Penso que el cas de l'oli i els pernils els pot ser molt il · lustratiu. El low cost ja estan arribant també a l'oli i als pernils. A aquest pas acabarem veient oli xinès i pernil xinesos en els basars xinesos.

Ens trobem de nou davant d'un altre exemple d'eventual competència asimètrica? Quines garanties de salubritat regirien per l'entrada d'aquests productes? Hi hauria actuació governamental, autonòmica o local que impedís l'entrada d'aquests productes, o si “colarían” enmig de les tones incontrolables que arriben dels contenidors a les terminals portuàries de Grècia ia Espanya les quals estan sota administració de companyies xineses?

L'Administració hauria d'estar atenta per evitar que noves competències asimètriques arruïnin la inimitable qualitat d'ambdós productes espanyols, les empreses haurien de potenciar el màrqueting i la seva internacionalització.

Per la meva part, com “consumisable“, puc prometre i prometo que mai compraré oli ni pernil “fet a la Xina”.

Em quedo amb els nostres porcs, per porcs que siguin i amb el nostre saludable oli, el qual està pujant de preu alarmantment. I a sobre la pertinaç sequera patida, com deia aquell, que amenaça amb tendència a l'alça.

Amics, us recomano apilar tot l'oli que pugueu ara que és bo i encara no ha pujat massa. Jo vaig a cridar als meus amics deVERDEQUINAi vaig a comprar uns quants litres.

TEMES RELACIONATS:

Asimetria xinesa vs. Europa

AUTOREFLEXIÓ:

Creus que l'Administració hauria d'evitar les competències asimètriques?

És el consumidor espanyol més o menys sensible al preu en relació amb altres ciutadans europeus?


6 Les respostes a Pernils i oli xinès en un país sandvitx

  1. Miguel diu:

    Rafael. Nos sobreestimas, ¡Con lo difícil que es ser un consumisable!
    De una parte cada vez más empobrecidos, lo que limita nuestra capacidad de “influir consumiendo”, y de otra expuestos a empresas cada vez mas grandes y fuertes que dominan bien las técnicas del marketing y las van adaptando a las nuevas tecnologias.
    Los medios realmente independientes como las opiniones privadas en Internet se diluyen en la red entre los mitos, los rumores, la publicidad viral… Exige mucho esfuerzo, estudio y espíritu crítico ser un consumidor bien informado.
    NECESITAMOS PODER CONFIAR en entidades reguladoras y certificadoras que marquen unas reglas. Eso, o renunciamos a consumir los productos del mercado global y volvemos a vivir en el siglo XIX.

    • Rafa Cambra diu:

      Miguel, Es cierto que tengo gran confianza a largo plazo en los “consumisables”. Piensa que las nuevas generaciones emergentes tienen muy asumidas las redes sociales como medio de comunicación natural. Y, en sentido figurado, ello progresivamente se convierte en un “arma de destrucción masiva”.
      Gracias por tus atinados comentarios.

  2. Rocío diu:

    Quanta raó tens Rafa. T'animo a que llegeixis el següent article en relació al que està passant amb el nostre OR LÍQUID.
    http://www.elconfidencial.com/economia/2013/02/10/la-marca-italia-se-queda-con-el-aceite-espanol-114533/
    En aquest país només aprenem quan el toro ha arribat. El problema és que els de la PRC són molts!!!

    • Rafa Cambra diu:

      Rocio, L'article del teu enllaç és molt recent, però el problema és molt antic.
      El problema és que l'oli espanyol no té imatge de marca i l'italià, que afegeix 2/3 de volum d'oli espanyol, té una la màxima reputació internacional com a millor del món.
      No és que els xinesos siguin molts com dius, és que aquí no espavilem mai.
      Fixa't que fins i tot en l'article del teu enllaç estan contents perquè preveuen exportar a la Xina i l'Índia. És a dir que els experts de l'article són tan pazguatos com la vilatana del meu post. Si aquests són els experts que Déu ens agafi confessats!
      Hi ha segmentar mercats i buscar exportació als països més desenvolupats: Centre Europa, Escandinàvia, EUA, Canadà, … sota una estratègia de màxima qualitat a preu assumible, per descomptat remarcant amb adequat màrqueting la diferenciació amb marques “baix cost”.
      I en paral · lel que els governs exigeixin les mateixes garanties de producció responsable tant fora com dins dels països importadors.

  3. Adriana diu:

    Que bé que li poses un toc d'humor! El tema és regular l'entrada de mercaderies mitjançant l'exigència de certificacions, normatives, aranzels, etc. Però hi ha un problema afegit, tinc entès, que en principi són capaços de copiar els certificats, etc i hàbils per identificar les escletxes per on evadir aquestes regulacions. O es prenen macromedidas o és imparable i també el consumidor pot posar el seu gra de sorra en no consumir.

    • Rafa Cambra diu:

      Hola Adriana.
      Si et dic la veritat no tinc molta esperança en la administracions. Sempre estan presoneres de compromisos i interessi creats. Quina força pot tenir un govern davant un país que suporta un percentatge elevat del deute espanyol?
      Jo poso tota la meva esperança en els CONSUMISABLES, els consumidors responsables, als quals la tecnologia ha proporcionat una arma de potència massiva per exercir un encara insospitat poder: les xarxes socials.
      Fins fa poc temps la transmissió del teu desgrat com a consumidor es limitava al teu cercle familiar i d'amics. Avui es pot transmetre en breu temps a milers i milers de potencials clients. Avui els CONSUMISABLES podem influir i en algun cas fins a canviar completament la política i les estratègies de poderoses empreses. Sí, podem !

Deixar Comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *