Homes d'empresa (1/2)

Fa dies vaig escoltar lamentar al professor Carlos Rodríguez Braun perquè les pel · lícules sobre negocis i economia habitualment no deixen en bon lloc a l'empresari que gairebé sempre és una figura egoista, explotadora i malvada. Hi ha honroses excepcions, com per exemple "La Llista de Schindler” (1993), història d'un empresari compromès que s'exposa davant els seus companys nazis per salvar vides de persones jueves. Excepte en alguns films com aquest, repeteixo, els empresaris sovint apareixen com els dolents de la pel · lícula, mai millor dit.

El Dr. Rodríguez Braun és un liberal a ultrança, un ultraliberal podríem dir, la qual cosa molts prefereixen entendre en sentit pejoratiu, però no és el meu cas, que em refereixo al significat científic segons la RAE del prefix “molt”: ultralleuger, ultrasons, etc. És a dir “més enllà de”. Com el professor és un tipus culte i divertidíssim, sempre que puc segueixo els seus articles a la revista "L'Actualitat Econòmica" i les seves intervencions en els programes de Carlos Alsina i Carlos Herrera en l'emissora "Onda Cero" , i és que en les seves múltiples llibres, articles i com a comentarista en ràdio i televisió explica les notícies econòmiques i defensa els seus discutibles posicions amb un envejable bon humor. Un professor autènticament fora de sèrie que, a més de tot el que hem dit, cantusseja força bé i en diversos idiomes tots els matins a la ràdio, la qual cosa és per sorprendre i admirar.

No obstant això no hauria d'estranyar a ell ni a ningú, que hi hagi denúncies, al cinema també, davant la falta d'ètica i de decència en què han incorregut nombrosos homes d'empresa davant infinitat de casos que tots tenim en la nostra memòria i que ens han conduït a la situació actual de crisi.

Com vinc defensant, és còmode i políticament correcte inculpar les institucions (la banca, els reguladors, les agències de qualificació, …)i a la condició humana (la cobdícia, el poder, l'ambició desmesurada, �...de les causes d'aquesta crisi. No obstant això darrere de tot això hi ha persones amb noms i cognoms.

Fa pocs dies vaig assistir a un col · loqui organitzat per la publicació ÈTICA sobre la pel · lícula "Massa gran per fer fallida" (2011), basada en el best-seller Andrew Ross Sorkin el. Intervenir amb la seva brillantor habitual el filòsof Fernando Savater i el catedràtic d'economia de l'empresaEmilio Ontiveros. La pel · lícula relata com va esclatar la crisi del 2008 i suggereix la forma de procedir de molts TOPS responsables de Wall Street, de les seves empreses i del govern de Washington. Ells, els personatges, posseeixen les claus de la situació. Un dels poderosos que apareix en la pel · lícula com a extensió del problema a l'empresa industrial i sense implicació negativa és Jeff Immelt, l'actual CEO de GENERAL ELECTRIC: "... Si no podem finançar les nostres operacions, totes les empreses dels EUA units tancaran " (minut 54 en Aquest enllaç de la pel · lícula completa en espanyol). Però altres líders no surten tan ben parats, i el seu "lideratge" queda desmitificat davant el caos produït.

S'insereix aquí sota una de les escenes claus per entendre la crisi. I en aquest link la personal crítica l'esmentat Dr. Rodríguez Braun

Si em permeteu la generalització, parlant d'empresaris, n'hi ha honestos que lluiten per la seva empresa i els llocs de treball però també hi ha empresaris que obren per engreixar sense límit el seu patrimoni via beneficis com a missió prioritària de la seva empresa, encara no documentada ni declarada, com a veritat nua inconfessable. (Són el judici que la diversió sketch de Dimarts i Tretze?)El que s'ha dit per a empresaris és igualment extensible a Managers i tops via incentius i prima extrasalarials.

(Continuarà)

———————————————————————————–

No oblidis subscriure't per rebre el proper article, clica aquí

I si t'ha agradat, punxa "M'agrada" i "Comparteix" a Facebook i Twitter.