D'un temps ençà assistim a un cert enfrontament entre uns professionals i experts ortodoxos de la RSC i altres que defensen el "porterismo". Els primers, ells ordodoxos, rebutgen tota desviació del concepte total de la RSC des del punt de vista més elevat i acadèmic que regeix aquesta cultura. Els segons prefereixen baixar al terreny, que tan complicat està en l'actualitat, i promouen models d'aplicació més assumibles per les empreses enmig de la crisi que vivim.
L'Espurna de la Iniciativa Porter Michel, coautor amb Mark R. Kramer, del seu article "La Creació de Valor Compartit" (“Creació de Valor Compartit“) a Harvard Business Review de gener 2011 . Porter és un reconegut professor, els professionals del món empresarial probablement estaríem d'acord que ell és el guru del administració més cotitzat en l'actualitat. Els seus assessoraments arriben als governants de les nacions i el seu paradigma més apreciat és la competitivitat.
D'altra banda tots els que ens esforcem per la RSC estem d'acord que les polítiques de responsabilitat social aporten un component de competitivitat a llarg termini que condueix a la sostenibilitat de l'empresa. És a dir la competitivitat, com urgència, és el factor comú que des de l'entorn empresarial podria convertir-se en la gran palanca per fer atractiu aquest model a les empreses, encara sense que encara aquestes posessin massa focus en altres èxits importants.
Conseqüentment Porter enuncia el seu nou paradigma: el valor compartit (valor compartit) que, dit en breus paraules, consisteix a impulsar a l'empresa per navegar terrenys de beneficis econòmics que aportin també beneficis ambientals i / o socials al seu entorn, seus grups d'interès o a la societat en general.
Partint de l'estat actual de desprestigi de les empreses, i que com més empreses adopten responsabilitats socials, més se'ls culpa pels seus errors davant la societat, els autors defensen que la creació de valor que ha regit fins ara optimitzant el benefici financer de curt termini hauria d'evolucionar cap a una cooperació del seu negoci amb la societat. Es tracta de posar els beneficis de la societat en el centre del benefici financer de l'empresa.
Hi ha exemples pràctics d'aplicació en grans empreses: Nestlé, Johnson & Johnson, IBM, GE, ... Conec de prop el programa "Ecomagination"De GE que potenciant valors ambientals ha estat i continua sent una important font de negoci i reputació per a General Electric.
L'alta direcció i els directius, els Tops i els Managers com m'agrada anomenar, han de desenvolupar noves habilitats i coneixements sota el prisma de les necessitats de la societat.
A Espanya la polèmica s'ha augmentat des del gener passat després de la publicació al diari El País l'article "Passant pàgina a la responsabilitat social de les empreses"De Manuel Escudero, director general de Deusto Business School. Una clara aposta pel "porterismo", orientant la seva aplicació cap a la "innovació compartida", que ràpidament va ser contestada per Helena Ancos, doctora en dret i pionera en responsabilitat social empresarial a la Universitat Complutense de Madrid, qui, tot i acceptant aquestes plataformes més específiques, no és partidària d'aparcar o diluir el model de la RSC en el seu concepte total.
Arribats a aquest punt, i parlant de noves formes de capitalisme, permeteu parafrasee a Karl Marx, en demanar a tots els que treballem per la responsabilitat social empresarial: "Responsables del món, Uniontown !
L'important és que el model no es dissipi amb la crisi. L'important és avançar en un concepte de millora contínua. Cada empresa ha de prendre el seu camí específic, el que sigui més oportú, el més viable.
La RSC de moment és similar a un camp vectorial. Múltiples vectores, amb diferent força o amplitud, angle de la direcció d'atac diferent, però si us plau, amb el mateix sentit. Que cap vector apunt en sentit oposat. Necessitem tots els vectors en el mateix sentit. Per sumar.
Gràcies.
TEMES RELACIONATS:
Hola Rafael, molt bo el teu article, cal frenar l'intent d'alguns de passar lateralment per l'obligació de. Implantar l'RSE, aprofitant el riu regirat de la crisi, sense tenir en compte que és responsabilitat de les societats desenvolupades liderar aquest procés, en tenir la cultura empresarial de General Electric ets una bona components citada de com és possible fer negoci, ser rendible i continuar avançant en aquest tema, no estan renyits.
Enhorabona! Per teu Bloc.
Bona tarda, Rafael,
He llegit amb molt d'interès el teu article i certament expresses amb encert certes tensions actuals a la RSC. T'agraeixo també que em trobes esmentat; és un honor ser al bloc. Només volia fer algunes consideracions. No sé si hi ha corrents o tendències en la RSC. En el que sí estic d'acord en la necessitat d'avançar conjuntament i de no dispersar a la RSC. No obstant això, al meu entendre aquestes perspectives diferents obeeixen a diverses qüestions:
-la RSC, com qualsevol altra disciplina, té vessants ideològiques que són ineludibles i necessàries per avançar. Des de les metodologies, fins les eines que s'utilitzin, tot condiciona els resultats. En la fase actual de la RSC, són qüestions clau i convé afinar i analitzar detingudament els pros i els contres i aventurar resultats.
– en aquestes postures, n'hi ha que intenten defugir el terme “responsabilitat” i això no és una qüestió intranscendent. La paraula responsabilitat comporta una càrrega material que es tradueix en l'exigència no només de rendició de comptes sinó d'assumpció d'impactes negatius i les seves conseqüències. No passa el mateix amb altres denominacions “innovació social”, “valor compartit”, etc. La definició original de RSC com assumpció voluntària…anava per aquí.
– en tercer lloc, estem assistint a una obsolescència programada de la RSC. Per qui? i per a què? Senzillament perquè estem concebent a la RSC com un producte més quan és molt més que això.
– la RSC acaso no persigue el Shared value?
Una abraçada, i com sempre, és un plaer compartir impressions amb tu,
Hola Helena,
Honor i plaer el meu de tenir les teves reflexions al meu humil bloc.
Completament d'acord que el terme “responsabilitat” és clau i imprescindible. Assolit l'estat actual de desenvolupament de la RSC no crec que hi hagi possibilitat d'anul · lar ni tan sols descafeinarlo. La responsabilitat ètica en els negocis és anterior a la RSC i aquesta l'ha reforçat principalment en la seva vessant mediambiental. Penso que aquest correcte camí emprès no té retorn.
No obstant això em preocupa que des de la teva perspectiva estiguis prevenint d'un intent de “obsolescència programada”. Potser estàs tement una tendència per complaure a les empreses dels EUA i UK, i la seva poderosa influència. Però la inclinació de les corporacions nord-americanes i britàniques no és res de nou, seus “els grups de pressió” han intentat sempre que el tema quedés en assumpció voluntària. Però Europa empeny cap endavant.
Des d'aquesta realitat, la meva opinió és que més que pal en rodes, el “valor compartit” correctament entès com una plataforma específica dins de la RSC – de nou coincideixo amb tu – és un accelerador d'aquesta disciplina.
Abraçades
Rafael